els Nardos

Rams de Nards ...

El nard és originari de les Índies (centre i sud de Mèxic). Va ser importat a Europa al 1594 per Simón de Tovar, metge espanyol i fundador de el primer jardí botànic de Sevilla. Els holandesos es farien més tard amb el monopoli de l'cultiu d'aquesta flor que finalment acabaria per estendre també a França (Grasse durant el segle XVII), Itàlia i Espanya. Actualment el cultiu de l'nard es localitza gairebé exclusivament a l'Índia, a les riberes de l'Indo, on creix al llarg de tot l'any.

Una de les propietats olfactives més conegudes de l'nard és la seva capacitat de continuar traspuant seus efluvis perfumats 48 hores després d'haver estat tallat. Durant el renaixement, era una flor prohibida a les dones joves perquè es creia que el seu aroma embriagava i patia les voluntats.

Actualment, la perfumeria moderna treballa amb dues notes diferents de nard: la nota de síntesi, reconstruïda en laboratori molecularment.

I la nota natural: l'absolut de nard, que s'extreu encara per la tècnica tradicional del "enflourage" i que és utilitzat pels perfums més exquisits i luxosos. La tècnica de l'enflourage consisteix en la superposició de pètals frescos de nard sobre una safata impregnada d'una matèria grassa a la qual queda adossada la matèria perfumada (els propis pètals). Posteriorment es reemplacen els pètals per pètals nous (diverses vegades) fins a saturar de partícules odorants la matèria grassa que posteriorment serà dissolta amb un dissolvent volàtil que després de la seva evaporació donarà com a resultat una pasta anomenada concret.