Regalar flors el Dia de la Mare: L'orígen de la festa

Regalar flors el Dia de la Mare ...

Les celebracions pel dia de la mare es van iniciar en la Grècia antiga, en les festivitats en honor a Rhea, la mare de Júpiter, Neptú i Plutó.
L'origen de l'actual Dia de la Mare es remunta a el segle XVII, a Anglaterra. En aquest temps, a causa de la pobresa, una forma de treballar era emprar-se en les grans cases o palaus, on també es donava sostre i menjar.
Un diumenge de l'any, denominat «Diumenge de la Mare», als servents i empleats se'ls donava el dia lliure perquè anessin a visitar els seus mares, i se'ls permetia coure un pastís (conegut com «pastís de mares») per portar com a regal.
Aquesta celebració es desenvolupava col·lectivament, en boscos i praderies.
Encara que alguns colons anglesos a Amèrica van conservar la tradició de l'britànic Diumenge de les Mares, als Estats Units la primera celebració pública del Dia de la Mare es va realitzar a la tardor de 1872, a Boston, per iniciativa de l'escriptora Júlia Ward Howe (creadora de l' «Himne a la república»). Va organitzar una gran manifestació pacífica i una celebració religiosa, convidant a totes les mares de família que van resultar víctimes de la guerra per cedir als seus fills per a la milícia.
Després de diverses festes bostonianas organitzades per Ward Howe, aquest pacifista Dia de la Mare caure en l'oblit. Va ser fins a la primavera de 1907, a Grafton, a l'oest de Virgínia, quan es va reinstaurar amb nova força el Dia de la Mare en Estats Units, sent Ana Jarvis, mestressa de casa, qui va començar una campanya a escala nacional per establir un dia dedicat íntegrament a les mares nord-americanes.
En memòria d'una mare
Després de la mort de la seva mare el 1905, Jarvis va decidir escriure a mestres, religiosos, polítics, advocats i altres personalitats perquè la donessin suport en el seu projecte de celebrar el Dia de la Mare, en l'aniversari de la mort de la seva pròpia progenitora, el segon diumenge de maig.
Va tenir moltes respostes, i el 1910 aquesta data ja era celebrada a gairebé tot Estats Units.
El 1914, el President Woodrow Wilson va signar la proclamació del Dia de la Mare com a festa nacional, que havia de ser celebrada el segon diumenge del mes de mayo.La primera celebració oficial va tenir lloc un dia 10 de maig, per la qual cosa aquest dia va ser adoptat per molts altres països d'el món com la data de l' «Dia de les Mares».
A Mèxic, els asteques ja honraven la maternitat
A la mare d'Huitzilopochtli
Honorar la maternitat també va ser característica de les cultures que van poblar Mesoamérica abans de la Conquesta. Una d'elles, la asteca, rendia culte a la mare del seu déu Huitzilopochtli, la deessa Coyolxauhqui o Maztli, que segons era representada per la lluna.
La mitologia explica que durant la creació d'el món va ser morta a mans de les estrelles, que geloses, li van treure la vida perquè no donés a llum al seu fill Huitzilopochtli, qui representava a el sol, però, aquest sí va poder néixer, vencent a les tenebres.
Els indígenes rendien especial tribut a aquesta deessa i van dedicar-hi belles escultures en or i plata, que no només revelen profund sentit artístic sinó la importància tan gran que ells concedien a la maternitat.
El pelegrinatge a l'Tepeyac
El més representatiu d'aquests rituals era el celebrat a mitjans de la primavera, al turó de l'Tepeyac, per tal d'honorar la mare dels déus, Tonantzin, el nom significa «la nostra mare venerable».
Els festejos a la maternitat entre els asteques eren de caràcter sacre. Peregrinar des de diferents punts de l'antic Mèxic per honrar Tonatzin, era un acte de comunió còsmica i una cerimònia de reconeixement a la pròpia mare.
Tonatzin, com diu la historiadora Bibiana Dueñas, «era" la Mareta ", i tenia l'engròs atribut la vida; ella la donava. D'allí la seva importància i la seva força més gran. Era l'element vital de la sang i, per tant, també la guerra i la mort eren els seus atributs ». A les festes se li invocava com «mare de les divinitats, dels rostres i els cors humans». Tonatzin apareixia moltes vegades, segons expliquen, com una senyora vestida elegantment de blanc; de nit cridava i pregonava.
També expliquen que portava un bressol a sobre, com qui porta al seu fill en ella; anava a el mercat i s'acomodava entre les altres dones; més tard desapareixia, abandonant el bressol per aquí. Quan les altres dones advertien el bressol estava oblidada, treien el cap a ella i trobaven un pedra foguera, amb el qual es feien sacrificis en honor seu.