Roses de Sant Jordi: La Llegenda

De la famosa gesta de Sant Jordi i el drac hi ha tantes versions com a llocs de veneració.

A Catalunya es compta aquesta llegenda de Sant Jordi:

Segons la tradició, la vila de Montblanc estava sent terroritzada per un colossal drac. La bèstia s'havia instal·lat als afores de poble, infectant l'aire i l'aigua amb el seu alè pudent i causant estralls entre el bestiar. En la seva recerca d'aliment, cada vegada s'aproximava més a les muralles, de manera que els veïns van haver de buscar una forma de mantenir-lo apartat.

Van començar donant-li de menjar ovelles; quan aquestes es van acabar, van seguir amb els bous, i després amb els cavalls. I per fi no van tenir més remei que sacrificar als propis habitants. Es van ficar els noms de tots en una olla, també el de rei, i el de la seva filla la princesa, i cada dia una mà innocent decidia qui moriria el matí següent. I una tarda l'escollida va ser la princesa.

Diuen uns que el rei va plorar i suplicar als seus súbdits per la vida de la seva filla, però que de res li va servir, ja que no era l'únic pare desconsolat. Expliquen uns altres que el rei va lliurar a la seva filla amb valentia i enteresa. Sigui com sigui, la jove va sortir de les muralles i es va dirigir cap al seu trist destí.

Quan el terrible drac avançava cap a ella, va sorgir entre la boira un bell cavaller vestit de blanc sobre un cavall blanc que va arremetre contra la bèstia. L'animal, ferit, es va sotmetre a l'cavaller, que li va lligar a coll un extrem de l'cinturó de la princesa. La dama va prendre l'altre extrem de l'cinturó i, per a sorpresa dels pobladors de Montblanc, va conduir a el drac com a un gosset fins a la porta de la ciutat. Allà, a la vista de tots, el cavaller va rematar a la bèstia d'un precís cop de llança.

Diuen uns que el drac es va fondre i va ser absorbit per la terra. Expliquen uns altres que un gran bassal de sang es va formar als peus de el cavaller. Sigui com sigui, en aquell mateix instant va créixer un roser i de les seves branques van brollar vermelles roses. Jordi, o Jordi, o George, o Giorgios, que és com es deia el cavaller, va obsequiar a la princesa amb una d'aquestes roses.

Semblant gesta va fer que el sant cavaller aconseguís fama i popularitat durant l'Edat mitjana, i que fos escollit patró de la cavalleria i la noblesa.

La Fira de roses

No se sap amb certesa quan es van començar a regalar roses el dia de Sant Jordi. Hi ha constància que al segle XV, a Barcelona, era costum entre la noblesa acudir a missa a la capella de Sant Jordi, al Palau de la Generalitat, i que en aquesta mateixa plaça es celebrava la Fira de roses (Fira de roses), una vella festa en què els homes regalaven roses com a prova d'amor, un antecedent de l'actual Sant Valentí.

Probablement l'origen de la Fira estigui en les ofrenes florals que els romans feien al maig, amb ocasió dels fastos de la deessa Flora. La rosa vermella simbolitza la passió, i l'espiga que de vegades l'acompanya, la fertilitat.

La rosa es va unir a Sant Jordi, i avui dia perdura el costum de regalar una rosa amb una espiga. I a més, un llibre.