Planta de rocalla variada 10 u.

Maceta: 13 cm

Les plantes de rocalla han de ser resistents a condicions difícils, com la sequedat i la calor, i han de tenir una adaptació natural per créixer en sòls pedregosos . Algunes característiques comunes de les plantes de rocalla inclouen:

Mida petita: Moltes plantes de rocalla són de mida petita o compacte, cosa que els permet encaixar en espais reduïts entre les roques.

Fulles carnoses: Les fulles carnoses són comunes a les plantes suculentes, que són populars als jardins de rocalla a causa de la seva capacitat per emmagatzemar aigua i sobreviure en sòls secs.

Tolerància a la sequera: Les plantes de rocalla han de ser capaces de suportar períodes prolongats de sequera i condicions de reg limitat.

Floració vistosa: Moltes plantes de rocalla produeixen flors vistoses i acolorides, cosa que afegeix un toc de bellesa i atractiu al jardí.

Resistència a les condicions extremes: Aquestes plantes han de ser capaces de suportar canvis bruscos de temperatura, des de dies calorosos fins a nits fredes, típiques dels entorns alpins.

Alguns exemples populars de plantes de rocalla inclouen les Sedum (com el Sedum spurium i el Sedum kamtschaticum), Sempervivum (també conegudes com a "semprevives"), Armeria (com l'Armèria maritima), Alyssum (com el Alyssum saxatile), Dianthus (com el Dianthus gratianopolitanus) i diverses espècies de Saxifraga.

El disseny d'un jardí de rocalla requereix una planificació curosa per crear un entorn natural i estètic. A més de les plantes adequades, s'utilitzen roques i altres elements paisatgístics per simular l'hàbitat rocós i muntanyós alpí on aquestes plantes prosperen.